Palleter

Primer de tot, no t'emprenyes, si és possible, per favor. Segon, sembla que ets nouvingut a la Viquipèdia, en concret a la versió en castellà, i només feia una ressenya en allò de que les pàgines de discussió de la Viquipèdia no estan pensades per a ser un fòrum obert de debat, sinó per a discutir qüestions concretes del contingut i redactat de l'article que pertoca. Pots fer una ullada a l'article Wikipedia:Lo que Wikipedia no es. No ausades, que sigues neòfit no és cap motiu perquè no hi sigues benvingut i benvolgut, almenys per ma part.

Per altra banda, la insistència sobre els catalans i Catalunya no venia a compte de que tingueres quelcom en contra seua, sinó en què l'article en concret parla en tot moment dels valencians, del País Valencià, i de la seua llengua pròpia. Potser he estat un rondinaire quan vaig afirmar allò de les palles mentals, però és que totes les persones que hem participat en el redactat de l'article ja estem massa acostumats a que de voltes en voltes hi aparega alguna persona per a menjar-nos-hi la closca, considerant que el seu punt de vista és l'únic vàlid, quan a l'article no es tracta de recollir un sol punt de vista, sinó d'intentar recollir ponderadament els punts de vista principals, a la fi de respectar un punt de vista neutral.

En aquest punt de vista ja es recull allò que tu dius dels sentiments, de la voluntat popular, etc... Però, a més a més, no es pot deixar de banda els aspectes filològics de la seua llengua pròpia, la llengua valenciana, que, com bé tu dius, els "filolecs, els estudiosos, els cults, lo unic que poden fer davant d´aixo es estudiar els canvis"... els canvis, i la filiació lingüística, i les isogloses, i la morfologia, i tantes d'altres coses. I, de retruc, a més a més, és el propi òrgan de sobirania lingüística dels valencians, l'AVL (amb tots els seus defectes i les seues virtuds), que és qui diu allò de que és la mateixa llengua.

I en fi, repetesc, benvingut i benvolgut a la Viquipèdia. --Joanot 21:59 8 ago, 2005 (CEST)

Bona nit company Joanot:

Crec, des d´el meu particular punt de vista, que pot ser erroneu, per supost, que el tema d´el que tots haveu tractat i al que yo he volgut aportar la meua opinio, no es ni pot ser mai un tema de discusio neutral, i aixo es senzillament perque entren els components animics i emocionals de cadascu, pero aixo tambe es una cosa que ha deixat ben clara en el comenÇament del meu articul.

Tindras que reconeixer, que tot poble te dret a la seua sobirania, i el poble valenciá no es manco que cap atre poble, i si arribem a un pensament filosofic, com se dia en atre dels articuls publicat, si A es igual a B i B es igual a C, aixo implica que A es igual a C, lo cual vol dir que el poble valenciá TE TOT EL DRET A EIXERCIR LA SEUA SOBIRANIA, i aixo es algo que no nos pot furtar ningu, siga qui siga.

Anem a vore, encara que lo que seguix no ho dic en un anim despectiu per als que torne a dir que opine que son els meus germans, crec que es necessari expresarse d´esta forma per a deixar les coses clares:

- Qué nassos te que vore el fet de que pressuntament parlem Catalá (en lo cual yo no estic d´acort i no m´amague en dir-ho), en el fet de que formem part de uns inexistents Països Catalans.

- Qué nassós te que vore el que pressuntament parlem Catalá, per a que tota la nostra cultura pase automaticament a ser catalana.

- Per qué nassos se produixen situacions com la de que se planteja la reforma del Estatut d´autonomia en Catalunya i quan algu diu algo, de seguida eixen (tinc que dir per cert, que en tota la rao del mon), els politics catalans diguent que cap persona que no siguen els catalans por dir cóm te que ser el seu estatut, i cuant nos toca la tanda a nostatros, el poble valenciá, arriba el impresentable de torn, de ERC per a dir que ells tenen dret a donar la seua opinio al respecte. ¿Quí son ells per a opinar sobre el estatut d´autonomia dels valencians?. ¿Es que nos demanaren opinió sobre el seu?, ¿vingueren a Valencia, Castello i Alacant a fer un referendum sobre el seu estatut d´autonomia i tingueren en conte la nostra opinio?.

- ¿Per qué nassos se presenta un partit politic com ERC a les eleccions autonómiques valencianes?. ¿Quína seria la opinio internacional sobre els politics espanyols si el PSOE, o el PP, o EU o qualsevol atre partit espanyol, se presentara a les eleccions de qualsevol pais de Sud America, basant-se en que resulta que com parlen Espanyol, els dits partits españols, tenen algo que dir en la seua forma de gobernarse?.

- ¿Per qué nassos en una gran part de les organisacions culturals, s´arriba a catalogar a escritors valencians (naixcuts en la Comunitat Valenciana cuant era Regne de Valencia), com a escritors catalans?. A lo millor estic equivocat en la meua opinio i el Valenciá i el Catala son lo mateix, pero ¿aixo implica que eixos escritors passen automaticament a ser catalans?. ¿Es Vargas Llosa un escritor español?, ¿Es Gabriel García Márquez un escritor español?.

Tot aixo, i encara que tingueren tota la rao del mon, comporta que la perden automaticament, perque basant-se en unes premises llingüistiques volen que tot lo demes (cultura, historia, etc) entre el el mateix monto, i aixo es algo que no s´ha fet per part de cap atra nacio, ni per part dels anglesos en les seues colonies, ni per part dels francesos, ni dels españols, ni de ningu. Despres de eixir dels paisos dominats, han deixat que seguiren en la seua historia sense clavarse en cap questio interna dels paisos que havien conquistat.

No se doneu conte tots els que penseu que deuriem de formar part del Països Catalans, que lo mateix que voleu per a nosatros es lo que ells no han volgut patir en propia carn.

Independencia d´España, de la cual si que ha format part en diversos moments de la historia, el poble Catalá, volen formar una nacio independent, i yo no tinc res que dir contra aixo. Tal vega tenen dret, el mateix que tenim nosatros per a decidir sobre el nostre futur sense que arriben persones foranees a dir-nos res sobre el assunt.

Cada volta en som mes els que estem molt farts d´eixa ansia anexionista, persones que estudiem la nostra historia, persones que no som un meninfots, que de tot n´hi ha en el mon, que meditem les coses i que no acceptem una teoria en base a que una part majoritaria de la "intelectualitat" diga que aixo es lo que es i que no hi ha mes que parlar.

Yo soc valenciá parlant des dél naiximent, vaig naixer en un poble en el que soles se parlaba valenciá, la meua iaia va morir sense saber parlar Español i m´enrecorde encara de la seua forma de parlar, estic convenÇut de que el que lo únic que te una persona es la seua historia, els seus recorts i lo que es i ha segut, i per aixo encara que parega una frase molt espectacular: "Encara que arribara un moment en que me demostraren de una forma irrefutable que la llengua Valenciana mai a existit com a tal i que sempre ha segut una variant del Catalá, seguiria sense canviar en lo demés, perque un dels majors orgulls per a mi es el ser valenciá, com suponc que sera en el cas de un Argenti o de un chilé o de un perua o de un colombiá.

I, tu pots fer lo que vullgues, al fi i a la postre, cadascu es amo de les seues accions i dels seus pensaments, pero si de veres eres Valencia, tens que demostrar-ho conseguint que la Comunitat Valenciana,siga lo que es mereix ser d´una forma totalment autonoma, al marge de la merda de politics que tenim.

Aviam, primer de res, què té a vore tot allò que exposes sobre el contingut de l'article d'Idioma valenciano? En quines parts de l'article trobes que no és correcte?.

Generalment, estic d'acord amb tu, el País Valencià és un poble que ha de recuperar la seua sobirania i decidir el seu destí i el seu futur per si mateix en total llibertat, i per a mi aquesta condició política pròpia és suficient per a considerar-la com una nació pròpia. Una altra cosa és la llengua o la cultura, que per parlar la mateixa llengua que els catalans no em fa necessàriament català, això és obvi. Però tampoc estem en les mateixes circumstàncies que, per exemple, els espanyols i els mexicans, perquè hi ha una separació física insalvable que farà tendir un a ser la metròpoli i l'altra la "perifèria", és a dir, relacions de subordinació. Contràriament, catalans i valencians som veïns, això facilita molt més l'agermanament entre ambdós pobles, i més encara hui en dia en un context de globalització i d'escurçament de les comunicacions, que dinamitza les relacions socials, econòmiques, culturals, etc entre ambdós pobles. Per descomptat, per al meu punt de vista personal, que si el País Valencià vol compartir casa amb Catalunya o qualsevol altre poble, com ara els espanyols/castellans, ho serà perqué així ho decideix pels seus interessos com a nació, i no perquè es considere part d'una altra nació. Ara, jo no hi veig gaire una actitud generalitzada d'ingerència o ànsies d'expansionisme per part dels catalans, són una minoria, i de minories n'hi han a tot arreu. L'única ingerència o ànsies d'expansionisme que hi ha hagut en la nostra història recent contra el nostre poble ha estat (i encara hi segueix d'alguna manera) el de Castella.

Concretament, no estic d'acord amb sobre la filiació lingüística de la nostra llengua, ja sé que és la nostra llengua pròpia, però això no ens dóna el dret a considerar-lo com a exclussivitat, i tot i que tinguem dret de seccessió lingüística, considere que no ens afavoriria gens tenir una llengua independent. Tinc el fenomenal exemple d'un cas real, la llengua escandinava allà pel segle XIX. A causa de les guerres d'independència de diversos pobles contra l'imperialisme danés, com ara Noruega i Suècia, cadascun d'aquestos pobles s'han "independitzat lingüísticament" de l'escandinau per motius polítics, el noruec i el suec, i aleshores l'escandinau passà ser la llengua danesa. De retruc, al seu torn, el noruec s'ha dividit en dues normatives ortográfiques, el nyorsk i el bokmäl.

Quin ha estat el resultat més d'un segle després? Com que són pobles petits demogràficament i, per tant, mercats petits, i com que hi ha interlegibilitat i tothom hi entén l'anglés, la immensa majoria de la producció editorial i de la difusió dels mitjans de comunicació és en anglés, en primer lloc, a tots els països escandinaus. A Dinamarca el danés té més presència que el suec a Suècia, i el noruec ja ni et dic, que per culpa de l'existència de dues normatives diferents, té menys producció editorial que en català. Ara, a causa d'aquesta situació, les llengües escandinaves han pasast d'estar en una situació d'empobriment intelectual i literari, a una situació de supervivència perquè l'ús social hi està minvant força a favor de l'anglés o, en alguns casos, fins i tot del danés a Suècia o Noruega. A causa d'això, hui dia hi estan sorgint destacades entitats culturals, intelectuals, i editorials que demanen la recuperació de la llengua escandinava, unificant les tres llengües escandinaves.

El mateix està passant ara amb el gallec respecte del castellà i del portugués, que es va independitzar normativament del portugués. I crec que el valencià correria el mateix perill si se seccessionara del català, respecte del castellà i d'un català que resultaria "massa barceloní". En voltes d'això, crec que és molt més preferible valencianitzar el català de tot. --Joanot 11:22 9 ago, 2005 (CEST)

Comienza una discusión con Palleter

Las páginas de discusión son el lugar donde los usuarios pueden debatir acerca de cómo hacer que el contenido de Wikipedia sea el mejor posible. Inicia una nueva discusión para conectar y colaborar con Palleter. Lo que escribas será visible públicamente.

Escribir un mensaje